Els fantasmes de la Música
Publicat per: Yolanda Mallofre
28 de oct. 2021 17:39:23
Cantata de Beethoven
El fantasma de Beethoven prepara la festa d’aniversari dels seus 250 anys. La Música, la seva esbojarrada amiga, l’ajuda. Donen la benvinguda als convidats (públic), pengen garnaldes i inflen globus. Per celebrar els seu aniversari, Beethoven decideix recuperar les seves partitures empolsades i fer un concert de les seves millors peces. Començarà per la primera i acabarà per la… Ostres! La seva darrera peça, la 10a simfonia, no està escrita! Beethoven culpa la Música i la Música culpa Beethoven. Com pot ser que marxés sense escriure-la? Quin desastre! El seu públic porta 200 anys sense saber el final de la seva obra! Això no pot ser! S’acosta al piano, fa fora el músic i prova quatre notes. No hi ha res a fer. Està rovellat. No sap ni com posar’s-hi. Està perdut, tota la seva obra incompleta per a l’eternitat! Però, de sobte, els compositors i les compositores reclamen la seva atenció (Grup 1). Si no sap com acabar la seva simfonia, ells el poden ajudar! Així, a
través de les cançons, cada compositor o compositora de la història el guien en un viatge fantàstic on cada pas per enllestir la seva obra és explicat amb un estil diferent: Mozart li parla de la imaginació, Wagner del drama de la pàgina en blanc… Fins i tot algú li parla de la crisi, aquell moment on tot creador vol tirar la tovallola, i les compositores li parlen de l’anonimat, com és ser dona en el món de la composició… És així com Beethoven es deixa guiar pels grans compositors i les compositores de la història i va escrivint la seva simfonia. Fins que al final, feliç, té la seva peça acabada. La satisfacció d’allò que ha sorgit del no res per perdurar fins a l’eternitat! Tots ho celebren, amb joia. Però entre els crits i l’emoció, s’adonen que han perdut la partitura. Qui la té? La Música s’adona que l’ha fet servir per sonar-se el nas amb l’emoció del moment. Desesperació a la sala… Fins que Beethoven s’adona que allò que l’ha divertit més ha estat escriure la simfonia amb els seus amics. I què, si l’han perdut? Això vol dir que la poden tornar a escriure de nou. Al capdavall, escriure és reescriure!
Deixa un comentari